Trobant duplicats!

He de confesar que sofreixo una mica el síndrome de diògenes “digital”, és a dir, sovint emmagatzemo molts arxius, i moltes vegades trobo que ja els tenia. Això m’ha fet que tingue més vegades de les desitjades el mateix document, en diferents carpetes o amb noms diferents. Hi ha una eina gràfica que va força bé anomenada fslint. Però per poder a prendre, acostumo a intentar fer-ho des de la terminal. Així quue he trobat la comanda: fdupes.

Per tenir-la instal·lada, només cal:
$ sudo apt-get install fdupes (Per Debian, Ubuntu i derivats)
o
$ sudo zypper in fdupes (Per Linkat, Opensuse o derivats)

Un con instal·lat ja podem fer-ne ús:

$ fdupes -R -d /carpeta/on/ferlacerca

Les fonts:

• Eliminar archivos duplicados
• Fdupes. Buscando ficheros y directorios duplicados

Midnight Commander i SSH

Volia fer una entrada sobre l’ús del MC o Midnight Comander, ja fa uns dies que l’estic usant i avui he descobert un ús força interessant. Comparteixo el video que he vist el seu ús amb SSH

Ibus i problemes amb Unity

Porto uns dies al netbook usant Ubuntu 11.10 amb Unity, i m’havia desaparegut l’IBUS que uso per escriure en Xinès. No hi havia manera que funcionés.
Finalment he trobar la solució:
1, instal·lem dconf-editor:
sudo apt-get install dconf
2, executem dconf-editor

3, i anem a …

Un cop aquí, cal afegir ‘Ibus’ i fem RETORN. Ara ja ho tenim funcionant!

Screen: una eina més per la terminal

Fa uns dies que he descobert screen una eina molt útil per treure molt de suc del treball en la terminal. Sovint fem diferents tasques des de la terminal, i screen ens pot permetre fer més senzill el control i execució de les comandes. És a dir, tenir moltes sessions de treminal funcionant a la vegada en la mateixa terminal.

Una de les caracterísiques que trobo força interessants és que podem tancar la terminal i queda el pocrés persistent. Més tard reiniciem la terminal i tornar a l’aplicació executada.

Per instal·lar-la, només cal fer el de sempre:
apt-get install screen (debian i derivats)
yum install -y screen (fedora i derivats)
zypper in screen (opensuse i derivats)

Si volem configurar-lo, ho podem fer escrivint ~/.screenrc les característiques que desitgem que tingui.

algunes ordres senzilles

$ screen comanda (executa una comanda amb screen
$ screen -ls (ens llista les comandes en execució)
$ screen -x (ens llista les comandes executant-se)
$ screen -r (ens reacopla a la comada executant-se)
$ exit (surt d’screen i torna a la terminal)

Les dreceres de teclat

Ctrl+a (C-a) és la forma base per executar altres combinacions:
C-a ? ens dóna ajuda i funcions
C-a 0 – 9 ens permet moure’ns entre les diferents finestres d’screen
C-a C-n va a la finestra següent
C-a C-p va a la finestra prèvia
C-a C-a va a l’última finestra prèvia
C-a a canvia el nom de la sessió
C-a ” ens llista les sessions en execució
C-a k tanca la sessió
C-a c crea una nova fiestra d’screen
C-a C-d desconecta la sessió i torna a la terminal, queda executant-se
C-a x bloqueja totes les sessions amb una contrassenya
C-a a neteja de la memòria un C-a polsat per error

Sempre podem obtenir més informació
$ man screen

fonts

font: http://rz0r.blogspot.com/2007/12/screen-otra-util-herramienta-en-linux.html
font: http://guimi.net/blogs/hiparco/uso-basico-de-screen-en-linux/
Manual a magazine.redhat.com http://magazine.redhat.com/2007/09/27/a-guide-to-gnu-screen/

Iniciar Conky automàticament en Lubuntu

Aquest cap de setmana he instal·lat a un netbook Point Of View (POV) la nova Lubuntu 11.10 ocelot oneiric. La veritat és que consumeix menys RAM, i va bastant lleugera. Va amb l’entorn d’escriptori lleuger LXDE.

Seguidament he instal·lat conky que és molt configurable i tenim molts exemples a la xarxa per donar-li l’aspecte que més ens agradi. Si no el tenim instal·lat, només cal:

sudo apt-get install conky-all

L’únic problema que he tingut és que no s’inciava de forma automàtica. La solució ha estat editar /etc/xdg/lxsession/Lubuntu/autostart i afegir @conky. Jo ho he fet amb emacs:

sudo emacs /etc/xdg/lxsession/Lubuntu/autostart

Un cop afegit @conky i desat he reiniciat el netbook. Ja tinc funcionant conky en iniciar Lubuntu.

Com a idea general podem veure que si afegim qualsevol programa amb @ tindrem el programa executat en iniciar el sistema.

En una altra distro caldrà editar l’arxiu autostart que correspongui, sempre ho trobarem a /etc/xdg/lxsession/distroinstal·lada/autostart

fonts: Un Tux Suelto (parla d’iniciar programes en general a LXDE)
Ubuntizando el planeta (Iniciar aplicaciones automáticamente en Linux Mint LXDE)

Escriure símbols i diacrítics en Emacs

Sóc usuari novell d´Emacs, i cada cop m’agrada més. Quan vaig estar a la Xina em vaig comprar un netbook (Asus Eeepc) i només té teclat americà. El primer que vaig fer va ser posar-li Gnu/Linux (Ubuntu) i configurar-li la possibilitat del “compose”, així puc escriure usant la tecla que he predifinit (Alt-right) per poder composar lletres. En el cas d´Emacs no m’anava la tecla compose, així que la ç o les lletres accentuades eren una mica complicades d’escriure en català amb el preuat Emacs.

Això ha estat així fins que he llegit l’article Diacritics in Emacs de la pàgina masteringemacs.org. Així que he pres unes notes i he fet proves en Emacs que escric a continuació. Emacs té suport compert per Unicode, i també diferents mètodes d’entrada permetent que Emacs pugui treballar amb diverses llengües. A l’emacs tenim tres mètodes per inserir símbols i diacrítics: Unicode Code Points, Character Composition i Multilingual Text Input.

Unicode Code Points:

Per usar aquest mètode fem C-x 8 RET i escrivim el codi hex o el nom, també podem teclejar TAB per llistar les possibles opcions. Així podem escriure:

⌨ fent C-x 8 RET KEYBOARD
⌢ fent C-x 8 RET FROWN

Character Composition:

Una altra manera d’escriure usada, en especial per diacrítics, és usar el sistema semblant a l’anterior: C-x 8 Per exemple, per escriure ç fem C-x 8 , c i per escriure ó fem C-x 8 ‘ o Per llistar possibilitats tenim l’opció C-x 8 C-h i per llistar tots els caracters accentuats C-x 8 ‘ C-h

C-x 8 ' SPC   '
C-x 8 ' '     ´
C-x 8 ' A     Á
C-x 8 ' i     í
C-x 8 ' y     ý

Multilingual Text Input.

Per activar el mode d’entrada en altres llengües amb emacs només cal activar-ho i desactivar-lo amb C-\ o M-x toggle-input-method. A la barra inferior quedarà marcat el mètode que estem usant, per exemple el mode que uso per escriure en català és “latin-1-prefix” i queda a sota marcat

-1>U:**- :

Qua s’activa podem escriure els accents de forma habitual com ara:

é ho fem amb 'e
è ho fem amb `e
ç ho fem amb ~c
' ho fem amb 'SPC

Per poder canviar entre diferents modes d’escriure podem fer-ho teclejant amb C-x RET C-\ o M-x set-input-method. Així per exemple podem triar escriure en:

xinès: C-x RET C-\ i triant chinese-py i ja podem escriure en xinès 你好!
japonès: C-x RET C-\ i triant japanese i ja podem escriure ひらがな
àrab: C-x RET C-\ i triant arabic i ja podem escriure ع ث ر ة

i una llarga llista de llengües amb caracters diferents…

Fins i tot podem usar per escriure diacrítics amb llenguatge Tex, C-x RET C-\ i triant tex i ja podem escriure:

\`a dóna à
\"o dóna ö
\=a dóna ā
\o  dóna ø
\ss dóna ß
\d{a} dóna ạ

o fins i tot símbols matemàtics:

\sum dóna ∑
\div dóna ÷
\frac12 dóna ½
\gamma dóna γ

A més a més, tenim que podem usar altres formes d’entrades com IPA, sgml, i un llarg etc. Només cal C-x RET C-\ i TAB per a que surti una llista llarga de possibilitats.

font: Diacritics in Emacs

Corrector de català mentre escrivim a l’Emacs

 

Des de que uso Emacs que m’han anat sorgint dubtes, problemes i solucions referents a l’ús del català. El primer problema que vaig tenir era que no era capaç d’escriure en accents fins que ho vaig solucionar. La segona cosa era com fer anar un corrector en català, i també ho vaig trobar.

Ara resulta que m’he trobat que volia usar el corrector al “vol”, és a dir, com en altres programes que es va posant en roig les paraules mal escrites. La solució, usar el mode flyspell que depén del diccionari de l’ordinador. El mode flyspell-mode quan l’he volgut usar m’he trobat que no hem reconeixia el diccionari català, i això que el tenia instal·lat. Quan he fet un canvi de diccionari:

M-x ispell-change-dictionary

Llavors m’ha saltat un error: Check that emacs is using `ispell’ and not other application such as `aspell’. See the value of the variable `ispell-program-name’.

Ho he arreglat afegint al .emacs:

(setq-default ispell-program-name "aspell")

I ara ja funciona!

Si volem tenir funcionant el flyspell per defecte en iniciar Emacs, cal que afegim a .emacs:

(setq-default flyspell-mode t)

Ara ja no tinc res a envejar a cap editor de textos dels habituals

A més a més….

Si voleu usar Emacs per programar podeu fer ús també del flyspell:

M-x flyspell-prog-mode

Amb això, farà la correcció dels comentaris, però no marcarà les del llenguatge de programació i les variables.

Si volem usar flyspell amb LaTeX, podem escriure dins del .emacs:

(add-hook 'LaTeX-mode-hook 'flyspell-mode)

Recordeu que cal tenir instal·lat els aspell (o de la llengua que vulguem el diccionari), si no ho tenim cal:

zypper in aspell-ca
apt-get install aspell-ca

fonts: Wikiemacs Article a Crysol Ispell, flyspell y abbrev Explicació de Javier Valcarce

Usar Texmaker a la Linkat 4

Normalment per escriure en Latex utilitzo emacs en el seu mode AUXtex. Però avui he volgut provar Texmaker en la Linkat 4. El principal problema és que als repositoris no està, però tot té solució, sense tocar repositoris, ni afegir cap dependència. És més, si volem podem usar el sistema que explicaré per portar-ho a un llapis USB de forma portable

aconseguir el programa

per a 32 bits

wget http://www.xm1math.net/texmaker/texmaker_linux32.tar.gz

per a 64 bits

wget http://www.xm1math.net/texmaker/texmaker_linux64.tar.gz

descomprir la carpeta

tar -xzvf texmaker_linux32.tar.gz

executar Texmaker

Ara ja podem executar-lo directament

cd texmaker_linux32

tenir-lo al menú

Si volem tenir-lo a l’ordinador tenim varies opcions. Jo el que he fet és deixar la carpeta dins del /home/usuari però amb un punt al devant, així no no el veig per defecte amb el nautilus, i evitem esborrar-lo per error.

Així la carpeta queda home/usuari/.texmaker_linux32/

Si es vol es pot copiar a un altre lloc de l’arrel, per exemple /opt o on es vulgui.

Ara només queda posar-lo al Menú

Anem a dalt de la icona del menú i fent botó dret ens dóna la possibilitat de Edita els menús i allí afegim Texmaker, en el menú Oficina.

La icona la trobarem a: home/usuari/.texmaker_linux32/texmaker.svg

Ara ja el tenim al Menú…

només ens queda executar-lo.

Desitjo que puga servir a molta gent!

Rsync a un disc dur extern

rsync és una eina que ens permet fer còpies de seguretat entre difrents màquines, discs, i té molta versalitat. Si ens costa la línia de comandes, llavors la podem usar en entorn gràfic a través de Grsync.

rsync [OPCIONS]... origen ... destí

Un exemple de la comanda:

rsync -r -t -v --progress -s /home/usuari/lacarpeta/ /media/discdur/

Amb això farà una còpia de seguretat.

Per fer-ho via SAMBA amb ssh:

1. primer cal muntar el disc amb samba

mount -t cifs //ip/carpetadeldiscdur /mnt/carpetadestímuntada

1. sincronitzem

rsync -rtv --progress -e -ssh /origen/ /mnt/carpetadestímuntada

1. desmontem el disc

umount /mnt/carpetadestímuntada

Un truc senzill és aprofitar quan muntem un disc, podem usar la carpeta on es munta per defecte .gvfs:

rsync -r -t -v --progress -s /origen/ /home/usuari/.gvfs/carpetadeldiscextern/

Per saber-ne més de l’ús de grsync. Per saber-ne més de rsync y manual rsync.

Abiword: Processador de textos lleuger

Tal com diu a la viquipèdia, l’AbiWord és un programa processador de textos de programari lliure, multiplataforma amb llicència GPL. El tenim traduït al català gràcies al grup de traductors de Softcatalà.

Si teniu un ordinador amb pocs recursos, o només useu el writer del libreoffice (o Openoffice), llavors l’Abiword us pot anar força bé.

No té totes les característiques del writer però en té algunes força interessants:

pot obrir diferents tipus de documents

En d’altres es capaç d’obrir PDF i després desar-ne el document en .odt o d’altres.

pot exportar a diferents formats

En d’altres en LaTeX, html, i un bon munt.

és col·laboratiu

Podem a través de la pestanya collaborate compartir documents, obrir els documents compartits…

eines de la xarxa

podem accedir a traductors, diccionaris, etc des del documents.