Esperanto en Xubuntu

Ja fa un temps que estudio Esperanto i em calia poder escriure el “supersigno”, així que al portàtil on tinc instal·lat Xubuntu no trobava com configurar-ho. En Gnome és senzill, ho trobem en la configuració del teclat i en les opcions podem triar esperanto – supersigno en l’opció qwerty, és a dir, que amb la tecla [alt gr] i prement la lletra que porta supersigno, ens surt ĝ, ŝ, ŭ … En Lubuntu i entorns lxde es pot fer com ho explicava per fer accents en un teclat americà. Només cal posar:

@setxkbmap -option "esperanto:qwerty"

En el cas de Xubuntu, he partit de la mateixa idea anterior, configurant-ho directament amb el setxkbmap.
Els passos que he seguit:

http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2013/06/wpid-teclat01.png?w=604

Primer cal obrir “El Gestor d’ajustaments”

Tot seguit, anem a “Sessió i engegada”

http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2013/06/wpid-teclat02.png?w=604

Finalment anem a la pestanya “Inici automàtic d’aplicacions”,

http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2013/06/wpid-teclat03.png?w=604

1. Afegim una comanda
2. Posem un nom, una descripció i la comanda: 
/usr/bin/setxkbmap -option "esperanto:qwerty"
3. Fem d'acord i
4. tanquem

Ara, la propera vegada que reiniciem l’ordinador, ja tindrem habilitat el supersigno.

Problemes amb els repositoris Debian Wheezy

Porto uns dies que Debian Wheezy em donava problemes per actualitzar.

Resulta que en fer les actualitzacions em donava:

Release http://ftp.es.debian.org/debian/dists/testing/InRelease caducat (invàlid des de XdataX)

Així que he hagut de corregir les llistes del repositori, resulta que com havia actualitzat Whezzy, i havia passat de testing a definitiva, llavors, al no haver canviat els meus repositoris em donava l’error.

emacs /etc/apt/sources.list

La solució ha estat canviar on posa “testing” per “Whezzy”. Després de fer el update i upgrade tot solucionat!

:-)

Solucionar discs FAT i NTFS

Ja he comentat l’ús del FSCK i ara volia comentar com fer-ho amb disc de tipus FAT.
Com a eina imprescindible hi ha testdisk que permet molts sistemes de fitxers, i realment es pot considerar la navalla suïssa!, gràficament tenim gparted i disks (Palimpsest Disk). Però una eina senzilla i molt semblant a fsck és dosfsck. Primer que res cal tenir instal·lat el paquet dosfstools:

sudo apt-get install dosfstools

FAT:

Per poder dur-ho a terme, el primer és llistar les particions i discs, es pot fer de moltes maneres, la que faig anar és:

$ cat /proc/partitions

Un cop veiem la llista, ara cal desmontar-ho:

$ sudo umount /dev/sdXN

I ara com superusuari iniciem dosfsck, cal posar el número, per exemple sdf1:

$ sudo dosfsck -a -t /dev/sdXN 

NTFS:

No és un sistema de fitxers massa ben suportat per GNU/Linux, però hi ha un bon munt d’eines…
Si volem comprovar discs NTFS podem usar ntfs-config, per això ens cal tenir instal·lat:

sudo apt-get install ntfs-config

O també podem usar scrounge-ntfs

sudo apt-get install scrounge-ntfs

Solucionar discs amb FSCK

Moltes vegades m’he trobat amb discs externs que no s’obren o que de sobte l’ordinador es queixa que s’ha de fer manualment el xequeig. Sovint passa per extreure-les sense desmuntar, o per altres causes, apagat iniesperat de la màquina,… Així que podem perdre la infromació del disc o no podem accedir-hi. L’eina a usar és fsck (file system consistency check) que serveix per solucionar les inconsistències del sistema d’arxius i si en troba pot corregir-les. Per poder executar-lo cal fer-ho de manera com a superusuari (sudo / su).

Ús:

Per poder dur-ho a terme, el primer és llistar les particions i discs, es pot fer de moltes maneres, la que faig anar és:

$ cat /proc/partitions

Un cop veiem la llista, ara cal desmontar-ho:

$ umount /dev/sdXX

I ara com superusuari iniciem fsck:

$ sudo fsck -a /dev/sdXX

Forçar comprovació en reinici:

Una altra possibilitat és que volem forçar un xequeig automàtic en el proper reinici:

sudo touch /forcefsck
sudo reboot

Notes:

Aquesta comanda fsck se pot fer anar en qualsevol sistema de fitxers, tot i que ha d’estar instal·lades les dependències necessàries.  Per defecte és per a sistemes de fitxers de tipus ext, si volem altres tipus FAT podem usar la comanda DOSFSCK!
Altres opcions que permet són:

-a fa la feina automàticament, no tindrem tot el control de l’eina.

-r al contrari de el mode automàtic, ens demanarà la confirmació en cada procés.

-v mostra tota la informació del procés.

- t executa un sistema de fitxers concret, p.e.:  …-t ntfs …

-c fa una comprovació dels blocs en el disc.

-f obliga el xequeig.

-y diu Sí (yes) a totes les preguntes.

Emacs24 a la Linkat

Després d’uns dies usant Emacs24 he passat a fer la instal·lació a la Linkat 11.4. No la tenim al repositori, així que per poder fer-ho la descarregarem directament de la pàgina oficial i ho compilarem. Un dels avantatges un cop instal·lat, és que des de la versió 24 podem gaudir dels repositoris propis, i així poder ampliar-lo amb nous modes, i mantenir-ho actualitzat.

file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2013/04/wpid-emacslinkat.png

Així que, el primer que caldrà és descarregar la última versió:

wget http://ftp.gul.es/gnu/ftp.gnu.org/gnu/emacs/emacs-24.3.tar.gz

un cop descarregat, cal descomprimir:

tar -xzvf emacs-24.3.tar.gz

i entrem a la carpeta:

cd emacs-24.3

Ara passem a Instal·lar-ho: Abans de compilar, caldrà executar autogen que farà una comprovació de les dependències i paquets:

$ ./autogen.sh

Inicialment m’ha donat alguns problemes de dependències:

Your system has the required tools, running autoreconf...
./autogen.sh: line 211: autoreconf: no s'ha trobat l'ordre

Així que he mirat i he vist que no hi ha l’ordre autoreconf! Em feia falta tenir algunes dependències per fer les compilacions!

zypper in autogen autoconf build-essential  automake libtiff-devel giflib-devel ncurses-devel

Seguidament ens diu:

Your system has the required tools, running autoreconf...
You can now run `./configure'.

Ara tot està correcte!!! Passem a compilar!

$ ./configure
$ make
$ su
$ make install

Després d’una bona estona….

Ja tenim l’Emacs24 a la Linkat!

file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2013/04/wpid-emacs24linkat.png

;-)

Instal·lar modes en Emacs 24

Ja fa un temps que Emacs va passar a la versió 24, i des del juny del 2012 que en podem gaudir de noves funcionalitats. Fins ara havia estat usant la versió anterior. Però avui m’he dedicat a provar la versió 24, exactament 24.3 que tenim des del passat 11 de març de 2013. http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/08/EmacsIcon.svg

I una de les coses que he començat a fer és editar un document en Latex. Així que refent el document m’he trobat que no compilava. Habitualment uso el mode AUCTeX, però en obrir-lo en el nou Emacs24 m’he trobat que no funcionava.

Així que a cercar possibles solucions en la xarxa. I de sobte m’he enrecordat que Emacs24 permet fer instal·lacions. Res més senzill que:

M-x package-install
>> prèmer tecla retorn!
auctex

I en breu ja tenim instal·lat el mode!

Si volem llistar els paquets:

M-x list-packages

I ara ja podem anar instal·lant els nous modes directament des del servidor d’Emacs que es troba a
http://elpa.gnu.org/
i si volem podem fer un cop d’ull directament a la web per conèixer el repositori directament.

Per realitzar la instal·lació, podem posar-nos sobre un de la llista i clicar la tecla:

“i” per instal·lar,

“d” per suprimir,

“u” per desmarcar,

“r” per fer un refresc de la llista,

“x” per executar el que hem marcat…

A més a més, podem afegir altres repositoris, com ara el marmalade o melpa, per afegir-lo res més senzill que incloure’l al nostre ~.emacs:

(require 'package)
(add-to-list 'package-archives 
 '("marmalade" . "http://marmalade-repo.org/packages/")
 '("melpa" . "http://melpa.milkbox.net/packages/"))
(package-initialize)

I ja està!

;-)

fonts:

Biombos a la terminal

Ja fa dies que no escrivia res, he estat fent moltes coses, i llegint la revista Linux Magazine número 91 he trobat l’eina anomenada Byobu. Una eina molt interessant per treballar amb la terminal. Ja havia comentat Screen i també Tmux, i ara podriem dir que anem a trobar una evolució d’aquestes dues. Byōbu és una paraula japonesa que significa Biombo (Byō- parar + bu – vent), i serveix per fer separacions, crear i desfer espais ràpidament. Doncs així mateix treballa Byobu en la terminal, deixant tenir varies finestres, i la pantalla dividida. A més a més, permet deixar funcionant la Shell en tancar la terminal, i continuar treballant més tard. També permet executar una terminal remotament via ssh i continuar la feina des del client. I també és capaç de treballar dues persones alhora, en la mateixa finestra de byobu, des de dos ordinadors separats i conectats via ssh. A més a més, a la barra inferior ens informa de la distribució, l’ús del cpu, de ram, hora, data, i d’altres informacions interessants, com per exemple quan surt un número amb ! vol dir que tenim un nombre concret d’actualitzacions.

http://byobu.co/img/byobu-top-right.png

instal·lació

Per instal·lar res més senzill que:
Arch

pacman -Sy byobu

Debian, Mint, Ubuntu

apt-get install byobu

Fedora

yum install byobu

Gentoo

emerge byobu

En el cas de Linkat m’he baixat de la pàgina
https://launchpad.net/byobu/+download
el tar.gz i després l’he descomprimit i compilat

tar -xzvf byobu_5.35.orig.tar.gz
cd byobu-5.35/
./configure
make
make install

I ja el tenim funcionant!

ús

Les tecles bàsiques són:
F2 – crear una nova pestanya en la terminal.
F3 – moure’s a la pestanya anterior.
F4 – moure’s a la pestanya posterior.
F5 – refresca l’estat.
F6 – sortir, deixant funcionant Byobu en el fons, i quan tornem a executar Byobu a la terminal, el tenim com l’haviem deixat.
F7 – mostra l’historial.
F8 – reanomena la pestanya de la terminal.
F9 – configurar el Byobu.

Shift + F2 – divideix la terminal horitzontalment
Ctrl + F2 – divideix la terminal en vertical
Shift + F3 – moure’s a la pestanya anterior entre divisions.
Shift + F4 – moure’s a la pestanya posterior entre divisions.
Shift + F5 – canvia entre les línies d’estat.
Ctrl + F5 – Reconnecta ssh/gpg/dbus
Ctrl + Shift + F5 – canvia el color de la barra inferior.
Ctrl + F6 – surt de la partició.
Shift + F1 – mostra l’ajuda de Byobu.

Nota: escrivint exit sortim de la pestanya
A veure que us sembla ;-)

extreure elements d’un arxiu swf

No m’agrada massa el flash ja que en no és un programari lliure, i no té massa bona implementació. Bé, la qüestió és que en un swf hi havia un audio que volia tenir per separat. També serveix per les imatges que surten, que pot ser volem recuperar-les d’un swf.

Un cop creat es fa difícil tornar a extreure el que s’ha incrustat…

bé, doncs he trobat una eina que ho permet, està dins d’un conjunt d’eines anomenades SWFTOOLS. Estan sota llicència GPL, i ens permeten fer un bon munt de coses.

El primer que cal fer és instal·lar-ho

Podem provar de veure si el tenim als repositoris, mirant d’instal·lar-ho com sempre

  • zypper in swftools (en linkat i opensuse)
  • apt-get install swftools (en debian i derivats)

Com que no els he trobat, he passat a compilar-los des del que ofereix la pàgina oficial:

  • en abaixem el paquet amb: wget http://www.swftools.org/swftools-0.9.2.tar.gz
  • el descomprimim: tar -zvxf swftools-0.9.2.tar.gz
  • entrem dins de la carpeta: cd swftools-0.9.2/
  • el compilem:
    • ./configure –prefix=/usr/local
    • make
    • make install
    • nota: si dóna problemes, cal instal·lar alguna dependència ( install libgif-dev xpdf libfreetype6 libfreetype6-dev libjpeg62 libjpeg8 libjpeg8-dev)

Jo he fet la prova en la Linkat 11.4 i en un Debian (Whezzy i Squeeze) i perfecte!

(font:
http://maurizio-franco.blogspot.com.es/2012/01/installing-swftools-on-debianubuntu.html
)

Ara ja el tenim per ser usat…. com veiem a la pàgina oficial, podem fer un bon munt de coses, des de crear swf a partir de pdf, així com extreure-ho després.

El que jo vull explicar és

com extreure:

una de les aplicacions que tenim ara instal·lades és swfextract

Per usar, res més senzill que:

$ swfextract [el què volem] arxiuorigen.swf -o arxiusortida.extensió

exemple:

$ swfextract nom.swf
i ens diu el que conté
per exemple, jo he fet una prova amb un que tenia i m’ha donat aquesta informació:
[-i] 87 Shapes: ID(s) 3, 7, 15, 17-94, 96, 98, 100, 102-104
[-i] 3 MovieClips: ID(s) 6, 8, 13
[-j] 5 JPEGs: ID(s) 16, 95, 97, 99, 101
[-s] 1 Sound: ID(s) 14
[-F] 3 Fonts: ID(s) 1, 4, 9
[-M] 3 Embedded MP3s: ID(s) 6, 8, 13
[-f] 1 Frame: ID(s) 0
[-m] 1 MP3 Soundstream

això vol dir que si vull extreure audio, res més senzill que:
$ swfextract -s 14  arxiuorigen.swf -o arxiusortida.mp3

on -s vol dir so i el número fa referència al número de la info que m’ha donat!

Com veieu aquesta eina ens dóna molt de joc!

;-)

Nova versió de LyX a la Linkat

file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-lyx00.png
Aquests dies de vacances m’he posat a tafanejar una mica LyX. És un programa pensat per realitzar documents usant la potència de LateX. Tot i que m’agrada molt el mode per Emacs anomenat AucTeX,volia provar LyX.
El primer que m’he trobat és que la versió que s’instal·la a la *Linkat Edu 11.4* és la 1.6.9
file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-lyx01.png
I això, en un principi no és un problema, però quan he anat a un altre ordinador amb una altra versió més moderna, no s’obria després de nou a la Linkat, el document quedava actualitzat.
Així que he decidit actualitzar la versió a la 2.0.5 i aprofitar totes les noves funcionalitats, i evitar el problema de versions.

Res més fàcil que anar a la pàgina de LyX i a la part de descàrregues hi ha l’opció per OpenSuse, i allí trobem la d’11.4 que és la que volem. Amb un sol clic s’ens actualitza.
I ara ja tenin la nova versió.
file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-lyx02.png

Però en obrir el document de nou amb la versió actualitzada, m’ha sortit un problema amb el mòdul de tipus de documents :-(
Per solucionar-ho, res més fàcil que anar a: eines > reconfigura
file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-lyx03.png
I després d’una petita estona, ja tenim el LyX actualitzat i funcinonant a la Linkat Edu 11.4
file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-lyx04.png

Ara només queda jugar amb el programa a veure que tal :-)

Accents amb un teclat americà

file://http://croniqueslinux.files.wordpress.com/2012/12/wpid-teclat.jpg
Ja fa uns anys que vaig anar de viatge a la Xina i em vaig comprar un EeePC 1000HE, del que estic molt content. Hi vaig instal·lar Ubuntu (gnome), i en la configuració del teclat vaig triar la “tecla compose“, és a dir, em permetia usar una de les tecles com a comodí per accentuar. Amb el temps m’he passat a Lubuntu en el notebook, en especial per optimitzar recursos de la màquina, i prioritzar les eines per sobre de l’aspecte.

El canvi va anar molt bé, tot i que el teclat està en format USA, i en l’escriptori LXDE no havia trobat la manera de gestionar la tecla compose!

Aquests dies de festa, m’ha permés trobar la solució… configurar l’autostart de LXDE.

Així, res més senzill que editar el fitxer de configuració:

sudo emacs /etc/xdg/lxsession/Lubuntu/autostart

En aquest cas he optat per la tecla “menu” com a tecla comodí per fer el compose, així, a dins cal afegir:

@setxkbmap -option "compose:menu"

Ara cada vegada que la mantinc premuda la tecla “menu”i tot seguit ‘ + a em dóna á.

si volem usar una altra tecla, només cal canviar l’opció per la tecla que volem!
compose:ralt
compose:lwin
compose:rwin
compose:menu
compose:rctrl
compose:caps

;-)

font de la imatge

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: